El continu moviment de la litosfera terrestre, sòlida i rígida, pel damunt de l’astenosfera, fluïda, provoca que, en la zona interior de l’escorça es produeixin enormes forces que acaben per deformar-la, trencar-la o destruir-la amb el pas dels anys.
PLECS O PLEGAMENTS
Aquestes forces, actuant durant milions d'anys, fan que l'escorça s'ondi i formi plecs: en un lloc s'aixeca el terreny, en un altre s'enfonsa, a causa de les pressions que actuen sobre els materials i es formen plegaments.
Un plec o plegament és la deformació dels estrats sedimentaris plàstica, és a dir, sense trencament. Quan es tracta de grans ondulacions tectòniques donen lloc a grans sistemes muntanyosos com els plecs alpins o els plecs pirinencs.
Els plecs tenen forma convexa (anticlinal), on els materials més antics se situen al centre de la curvatura del plec i els sediments es formen en les zones més elevades, o forma còncava (sinclinal), on els materials més antics se situen en el centres de les corbes, i els sediments es formen en les zones més enfonsades.
Parts dels plegaments
Xarnera: és una zona molt corbada del plegament.
Pla axial: és el pla que uneix les diferents xarneres d'un plegament.
Eix del plec: és una línia imaginària que desplaçant-se lateralment a ella mateixa pot dibuixar el plegament.
Flancs: són cadascuna de les dues parts del plegament situades als costats de la xarnera.
Nucli: és la part central que formen les capes més internes del plegament.
Vergència: és l'angle que forma el pla axial del plegament amb l'horitzontal del terreny.
FALLES
Les plaques litosfèriques, en desplaçar-se
lateralment poden provocar falles en terrenys de tipus sedimentari, i
alhora, un sisme o terratrèmol si el moviment és prou significatiu.
Les falles
són fractures dels materials rocosos com a resposta a esforços
compressius, que després, en una fase de distensió, produeix el
desplaçament dels blocs o peces fallats. Generalment originen blocs
elevats, anomenats horsts, i blocs enfonsats, anomenats graben o fosses
tectòniques.
Hi ha diferents tipus de falles: falla normal, el sostre queda més baix que el mur i falla inversa: el sostre queda per sobre del mur. En una falla d’esvoranc, els dos blocs es mouen lateralment.
Parts de les falles
Pla de falla: és el tall que dona lloc a la falla.
Línia de falla: línia més o menys recta a la superfície del sòl on es pot veure el pla de falla.
Sostre: bloc que està per sobre del pla de falla.
Mur: bloc que està per sota del pla de falla.
Com s'originen plecs i falles? (simulació)
Simulació de la formació de plecs (simulació)
PLECS I FALLES
