GEOLOGIA

La geologia és la ciència que estudia la Terra (estructura, composició, propietats, comportament, modificacions...), la seva història i la dels materials que la formen i els processos que li han donat forma des dels orígens fins a l'actualitat.

ESTRUCTURA INTERNA

La geosfera, la part sòlida de la Terra, pot dividir-se, segons la profunditat, en tres capes, en funció de la composició, l'estructura i el comportament dels materials: escorça, mantell i nucli. Aquests capes es troben delimitades per unes zones de discontinuïtat, més o menys uniforme, on s’observen canvis en els materials que conformen cada capa.

L’escorça terrestre és la capa més externa. Es divideix en escorça continental, de gruix variable, i escorça oceànica, més prima. Té una profunditat variable entre 8 i 35 km de mitjana.
Les roques de l’escorça contenen silici, oxigen, alumini, calci i sodi (SiOAlCaNa). L’ ordre d’abundància dels tres primers elements és: Oxigen (46,6%), Silici (27,7%) i Alumini (8,1%).
Entre l’escorça i el mantell es troba la discontinuïtat de Mohorovicic, a una profunditat mitjana de 35 km (uns 70 km per sota els continents i tan sols 10 km sota els oceans). Constitueix la zona de separació entre els materials rocosos menys densos de l'escorça els materials rocosos més densos del mantell.
El mantell és la capa que hi ha sota l’escorça, de gruix 2.900 km i ocupant més del 80% del volum de la Terra. Es divideix en mantell superior i mantell inferior.
Les roques del mantell contenen silici, oxigen, ferro i magnesi (SiOFeMg)
Entre el mantell i el nucli es troba la discontinuïtat de Gutenberg, a 2.900 km.
El nucli és la capa interna de la geosfera, de radi 3.470 km amb el centre a 6371 km de profunditat. Per la discontinuïtat de Lehman, a 5.150 Km, es divideix en nucli extern, on les roques estan en estat fos, i nucli intern (esfera de 1.220 km de radi), on les roques estan en estat sòlid. Està format fonamentalment per ferro (Fe) i també per níquel (Ni).
A mesura que ens endinsem en la Terra, i a causa de la gran quantitat de material que va quedant al damunt, es produeix un augment gradual de la temperatura i de la pressió amb la profunditat: a 100 km, la temperatura és de 1.300ºC; entre el mantell i el nucli hi ha 4.500ºC de temperatura i en el centre de la Terra, a 6.371 km, hi ha més de 6.500ºC.


Considerant tota la geosfera, els elements més abundants són:
Ferro (Fe): és l’element més abundant (més d’un terç de la massa de la Terra). El nucli terrestre és fet de ferro, un metall molt dens, i també abunda en el mantell.
Oxigen (O): el segon element en abundància, que, juntament amb el silici, es troba combinat en les roques de l’escorça i el mantell (silicats).
Magnesi (Mg), Calci (Ca) i Alumini (Al): són metalls molt abundants en l’escorça i en el mantell.
Níquel (Ni): metall que acompanya el ferro en la composició del nucli.
L’ordre d’abundància dels tres primers elements és: Ferro (34,6%), Oxigen (29,5%) i Silici (15,2%).
Es pot observar com, en l’escorça, el metall més abundant és l’alumini, mentre que en la resta, el metall més abundant és el ferro. Això és degut a què, durant el procés de formació de la Terra, el planeta va viure una fase fluida, en la qual els materials més densos s’enfonsaven cap a l’interior, mentre que els menys densos es quedaven en la superfície.

ESCORÇA TERRESTRE
Aquesta capa de la Terra es divideix en escorça continental i escorça oceànica.
L’escorça continental o granítica, perquè la seva composició és semblant a la del granit (una roca que es va formar en refredar-se el magma a l’interior de la Terra – roca intrusiva –), forma els continents i continua una mica més enllà de les seves vores com a plataforma continental, sota el mar, amb un gruix molt variable, de mitjana uns 35 km, que pot arribar a 80 km en les grans serralades (Himàlaia).
És l’escorça més antiga, la primera que es va formar, té roques de fins a 3.700 milions d’anys d’antiguitat i la menys densa (densitat mitjana de 2,7 g/cm3).
L’escorça oceànica o basàltica, perquè la seva composició és semblant a la del basalt (una roca que es va formar en refredar-se el magma a la superfície de la Terra – roca volcànica-), forma una capa fina, d'uns 8-10 km de mitjana, que és el sòcol oceànic.
És l’escorça més jove, té roques de màxim 220 milions d’anys d’antiguitat, i la més densa (densitat mitjana de 3 g/cm3).




En el relleu de l’escorça es poden distingir diferents parts:



Crató: massa continental de gran rigidesa, pla o de relleu baix i arrodonit que des de la seva formació ha sofert poques deformacions o fragmentacions.
Orogen: estructura lineal situada en el límit d’una placa continental i una oceànica, o entre dues plaques continentals, originada pel xoc entre places, amb plecs i falles i que poden contenir sediments en la capa superficial d’origen marí.
Plataforma continental: és la superfície submarina entre la costa i el començament del talús continental. Va fins a uns 200 m de profunditat mitjana.
Talús continental: és la superfície que separa la plataforma continental i la zona abissal. Va dels 200 m de profunditat fins als 2.000 m de mitjana.
Plana abissal: és la superfície plana del fons oceànic i comprèn les zones marines més profundes, més enllà dels 2.000 m de profunditat.
Dorsal oceànica: és una cadena muntanyosa submarina, normalment situada al centre dels oceans i amb activitat volcànica.
Fossa oceànica: és un abisme o una depressió del fons marí, a la zona abissal, amb més de 6.000 m de profunditat.