Una de les manifestacions de
l’activitat geològica de la Terra més sorprenents són els terratrèmols.
Un terratrèmol o sisme és una
sotragada ocasionada per la fractura de les roques i el seu moviment sobtat, cosa que allibera una gran quantitat d'energia sísmica,
i que és provocada pel moviment de les plaques tectòniques o litosfèriques quan es van acostant
i o bé, una llisca respecte l’altra, o bé, una s’enfonsa respecte l’altra.
El lloc on s’origina el
terratrèmol és el focus sísmic, un punt de l’interior de la Terra que pot ser a
una profunditat variable, des d’uns quants quilòmetres fins a 700 km. El punt
de la superfície terrestre més pròxim al focus sísmic s’anomena epicentre i és
on el terratrèmol se sent més.
Les ones sísmiques són
sacsejades que s’originen en el focus sísmic i que viatgen a través de les
roques en totes les direccions. Els instruments que les detecten són els
sismògrafs i el full on es recull l’enregistrament és el sismograma.
Sismògraf
La importància d’un terratrèmol es pot mesurar de dues maneres:
Sismògraf
La importància d’un terratrèmol es pot mesurar de dues maneres:
- segons la intensitat, que mesura els efectes
destructius dels terratrèmols sobre la població i el paisatge (escala de
Mercalli) i que distribueix les percepcions dels afectats en dotze graus
d’intensitat.
- segons la magnitud o quantitat d’energia que
s’allibera en el sisme (escala de Richter) i que no té límit. Mai s’ha enregistrat
cap terratrèmol d’una magnitud superior a 9.
Els terratrèmols més
destructors no sempre coincideixen amb els de més magnitud, ja que hi intervenen altres factors: la profunditat a què es produeix el terratrèmol, el tipus de sòl,
la densitat de població i les construccions de la zona afectada. Els efectes
d’un terratrèmol han de veure amb la vulnerabilitat de la població que es
relaciona amb les condicions de vida de la població, amb el grau de protecció
que les lleis exigeixen als constructors i amb el rigor amb què aquestes es
compleixen.
LOCALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT SÍSMICA
Les estacions sísmiques
permeten conèixer l’activitat sísmica de la Terra i observen regions on gairebé
mai hi ha cap terratrèmols, mentre que en d’altres n’hi ha sovint, encara que
no siguin violents.
Els epicentres dels
terratrèmols més recents es reparteixen en tres zones principals:
- La zona
del voltant de l’oceà Pacífic, una de les zones més actives en terratrèmols i
erupcions volcàniques, al voltant de la placa pacífica, i el cinturó de les Antilles,
on es localitza el 80% de l’activitat sísmica anual.
- Una
franja horitzontal que limita els continents d’Europa i Àsia amb Àfrica, i
s’entén des de les illes Açores fins a Java.
- La zona
central dels oceans on s’han localitzat les serralades submarines.
Actualment, en aquestes zones
de risc sísmic es prenen mesures preventives: la població rep unes normes
d’aplicació bàsica en cas de sisme i les construccions són més sòlids,
flexibles i resistents a les sotragades.
A la península Ibèrica, els
terratrèmols de més intensitat, tot i que rarament superen els 4,5 graus de
magnitud en l’escala de Ritcher, es produeixen al sud-est, a les serralades
bètiques i també als Pirineus.
TERRATRÈMOLS SOTA L'AIGUA: ELS TSUNAMIS
Un
tsunami és un terratrèmol dintre l'aigua que es produeix quan les plaques
tectòniques tremolen perquè llisquen entre sí o una d'elles puja respecte
l'altra, i això forma unes grans ones gegantesques al mar. Es formen una sèrie
d'onades marines que destrueixen tot el que tenen al voltant i en arribar a la
costa, generen inundacions. L'onada produïa és capaç de córrer a una velocitat
de fins a 800 km/h.
Aquest fenomen pot passar després de formar-se
primer un terratrèmol, entrar en erupció un volcà submarí o fins i tot, haver
impactat un meteorit.
Els tsunamis són importants a partir de 6 a l'escala de Richter i vertaderament forts a partir de 7.
Els tsunamis són propis de l'oceà Pacífic, on afecten molt la costa i provoquen morts. A Japó ja ha passat vàries vegades, fins i tot, provocats per un terratrèmol a Xile.