Un mineral és un sòlid inorgànic homogeni de composició química definida, format a
la natura i amb una estructura interna més o menys ordenada. Els minerals poden
ser elements (or, plata, platí, coure i sofre) o compostos i es poden trobar a
la naturalesa sols o formant roques, repartits per tot el món.
La gran varietat de minerals precisa de mètodes de classificació.
La classificació dels minerals segons la seva composició química els distribueix per grups.
Els minerals tenen propietats característiques que permet identificar-los.
PROPIETATS FÍSIQUES
PROPIETATS FÍSIQUES
Duresa és la resistència que presenta el mineral a ser ratllat. Un mineral posseeix
una duresa major que altre, quan el primer és capaç de ratllar al segon. El mineralogista alemany Mohs va dissenyar
una escala de mesures – escala de Mohs – que classifica els minerals segons d’ordre
de duresa, del més dur (1) al més tou (10).
Tenacitat és el grau de resistència que té una mineral
davant el trencament, la deformació, l’aixafament o la polvorització. Hi ha
diferents classes de tenacitat:
Fràgil: el mineral es trenca o es polvoritza
fàcilment, com el quars i el sofre.
Mal·leable: el mineral pot ser estès en làmines, com l’or,
la plata, el platí, el coure i l’estany.
Dúctil: el mineral pot ser fet en filaments, com l’or,
la plata i el coure.
Flexible: el mineral es doblega fàcilment, però en
deixar de rebre la pressió, no recupera la forma original, com el guix i el
talc.
Elàstic: el mineral pot ser doblegat, però en deixar de rebre la pressió, sí
recupera la seva forma original, com la mica.
Fractura és la forma en què un mineral es trenca i
pot ser per:
Exfoliació: el mineral es pot separar en superfícies
planes i paral·leles a les cares reals, com la mica, la galena, la fluorita i
el guix.
Laminar o fibrosa: el mineral presenta una superfície irregular
en forma de fibres o punxes.
Concoidea: el mineral presenta una superfície llisa i
corbada, com l’obsidiana.
Ganxuda: el mineral produeix una superfície tosca i irregular, amb vores agudes
i dentades, com la magnetita i el coure natiu.
Electricitat i magnetisme: Molts minerals són conductors, és a dir, condueixen
el corrent elèctric i alguns, són semiconductors i altres són aïllants. El
magnetisme consisteix en atreure el ferro i els seus derivats, com la
magnetita, un imant natural. La piezoelectricitat consisteix a produir corrents
elèctriques si s’hi aplica pressió a les cares d’un cristall i es produeixen
càrregues elèctriques i llavors, es produeix la deformació de les cares del
cristall, com en el quars. La piroelectricitat consisteix a produir càrregues
elèctriques en l’extrem de les cares quan el mineral se sotmet a canvis de
temperatura, com en el quars i la turmalina. La radioactivitat és la propietat
d’alguns minerals d’emetre partícules de forma natural i espontània, com la
uraninita.
El lluminós món dels minerals
